22.10.07

Una altra vegada...mes o menys.


Cada cop em trobo mes lliure...lliure perque soc els teus ulls...deixa'm anar dins dels morts. Deixa'm anar entre els records de la teva vergonya. Deixa'm, no m'esperis, no em preguntis mes...i estava morta de ganes de coneixer-te. Perque? Per parlar amb el teu cor...? Per fer un estrany revolt davant la meva sorpresa...? Vull fer-te entendre que no soc mes lliure, que no em trobo mes be, que no vull ser la teva puta vida.
I tu t'en vas com els llavis de sang, t'en vas com els ulls de tenebra, de foscor, de plena tendressa. Com anar als llampecs, la llum dels morts...i caure dins de la teva lapida.

No comments: